Pels vostres comentaris us coneixeran

Aquests dies no es deixa de parlar dels comentaris d'un del "pares de la constitució" i em fa l'efecte que no s'acaba d'analitzar com cal.
Tothom carrega contra en Peces Barba i ningú mira més endins. Ara no és el moment de tallar-li el cap a un avi poca-solta que, en realitat no ha fet res més que dir allò que pensa l'elit dirigent espanyola. Això és el realment important!
De la manera que jo ho veig, fins i tot li hauríem de agrair que ens fes de confident. És un luxe que tot un progenitor de la Carta Magna ens desvetlli el veritable esperit amb el que es va redactar la constitució.
No fa pas massa, ja ens ho va avançar el molt honorable Jordi Pujol quan va explicar-nos el comentari, crec que de en Calvo Sotelo, dient li allò de "Perdisteis la guerra y ahora os toca pagar.".
Tot lliga i és molt revelador. Es tracta d'un moviment que va més enllà del governs. Els governs els ocupen partits que fan la funció de salvar-nos del papus que governa fins que ells mateixos governen i s'acaben convertint ells en el papus i l'alternança esdevé el salvador, fent d'aquesta manera un canvi de papers i perpetuant l'engany. Qui no canvia mai de paper som nosaltres, que fem invariablement el paper de met.
Varen ser dos els comentaris que va fer aquest home a Cadis. Un deia que els hauria anat millor si haguessin envaït Portugal enlloc de Catalunya. L'altre afirmava que ja no cal bombardejar Barcelona de manera periòdica per tal que siguem bons minyons i no ens rebel·lem davant de injustícies que així ho exigirien.
Desconec els motius que generen tanta queixa davant la primera afirmació perquè no és més que una apreciació que es desprèn d'un càlcul de resultats. Això si, és un reconeixement implícit que s'espera un benefici fruit del dret de conquesta i aquest i no cap altre, és el motiu del saqueig sistemàtic al que és sotmesa Catalunya des de fa segles. Queixem-nos llavors del saqueig i no de la valoració dels seus rèdits.
La segona afirmació també implica un reconeixement implícit, tot i que enganyós. No hauria d'haver dit "No cal bombardejar Barcelona periòdicament", la frase que no va dir i que s'acosta més a la realitat seria "Ja no és possible bombardejar Barcelona mai més". La opinió internacional se'ls llençaria al damunt de manera que en el mateix moment del primer tret haurien perdut definitivament el conflicte. A més a més Espanya ja no te el control de les forces militar que ja son comandades per la OTAN.
Que en podem concloure de tot això? Dues coses, per un costat que el saqueig és premeditat i endèmic, i per l'altre que ells saben que si ens rebel·lem no podran fer-hi res.

Gràcies per la sentència

La nostra lluita té punts febles i punts forts. El principal punt fort és que l'enemic ha estat encegat i no pensa amb tota la lucidesa que caldria. Això no ho pot canviar i, encara menys en temps de pressa i dificultat. La nostra debilitat ha estat una letargia induïda per uns dirigents febles i un excés de bona fe i de confiança. Per fortuna, degut a la desmesura de la hostilitat rebuda, Catalunya ja ha despertat.

El darrer cop que hi va haver una sentencia es va mobilitzar la societat civil en el 10-J. Catalunya s'adonà que l'havien enganyat i que sense saber com, havia passat una dictadura feixista a una dictadura parlamentaria. No cal dir que la il·lusió es va esvair i els ulls es varen obrir de cop. Un estatut aprovat per 9 de cada 10 parlamentaris havia estat trinxat sense més explicació per els membres d'un tribunal que hi cap perfectament en una limusina.

Ara n'hi ha hagut una altra. Ara es veu que no tenim dret a formar a la nostra canalla amb la nostra llengua, que es anticonstitucional ensenyar en una sola llengua (com fan a la resta de l'Estat sense cap mena de problema).

Això és manà del cel! I el que ho fa especialment meravellós és que el compliment no depèn del polítics. Aquesta sentencia és molt fàcil d'incomplir. Com que se n'han adonat, ara diuen que a aquells que la incompleixin seran sancionats amb 1.500€. Com si això els donés el poder! Com si es podessin imposar una llei injusta per la força! Però resulta que la força no la tenen ells, la tenen els mestres. Imaginem-nos per un moment que intenten castigar a aquest col·lectiu i que com a reacció els mestres es planten i aturen les aules amb tot el que això suposa.

Sabeu per què es dona una ordre? Doncs perquè es compleixi. I sabeu que passa si una ordre és desobeïda? Doncs que el que la ha donat perd tota l'autoritat. Per aquesta raó s'apliquen els càstigs, però en aquest cas no el poden aplicar i Espanya ho sap, per això intentarà fer por, com sempre.

Què en podem concloure de tot plegat? Els responsables de preparar als nostres fills pel futur curiosament també tenen la clau de la independència i, per tant, del futur del nostre país. Això si, de cap de les maneres podem deixar-los sols, hem de estar amb ells i donar-los tot el suport.

Catalunya, fins la època franquista, era capdavantera en l'ensenyament. Recordo als avis, que eren mestres a Blanquerna, com se'ls entelaven els ulls quan em parlaven de com es va passar d'aquella època brillant a un període obscur de 40 anys. Ara estarien plens de joia en veure que el seu llegat serà l'inici de l'alliberament.

Si ho mirem bé tot casa milimètricament. La desobediència no només és una protesta puntual, també és fonamentalment un acte pedagògic de consciència nacional i dignitat individual. Un acte que acabarà d'obrir els ulls d'aquells que encara tenen algun dubte. Un acte que esperonarà a la resta de la societat a seguir el mateix exemple. Des d'aquest moment la societat catalana ha d'abandonar l'estratègia de cercar escletxes i interpretacions a la llei quan aquesta era clarament injusta. Així només s'aconsegueixen petites consessions però l'Estat espanyol manté sempre el control. Ara és moment d'enfrontar-s'hi de manera oberta i sense por, amb la força de la raó i la convicció. Ningú no ens aturarà. El control tornarà a ser on ha de ser i es destaparà la realitat; que Espanya no era més que un tigre de paper.

La nena i la pistola

Sovint pensem que els espanyols tenen una fixació malaltissa vers el Català, bé sigui com a llengua o qualsevol altre manifestació cultural, social, política o de la mena que sigui. ¿És per cas perquè el català amenaça l'existència del castellà? No sembla que sigui per aquesta raó. Oi?

Jo us diré que els passa. La llengua, i tot allò que ens importa, no tindria cap mena de valor per ells si no en tingués tant per a nosaltres.

El que fa Espanya quan vol que acceptem alguna cosa que ens semblaria inacceptable, és llençar dos atacs paral·lels, un cap el que volen aconseguir i l'altre cap a la llengua. Finalment reculen amb la llengua i ens anem amb la falsa sensació de que hem aconseguit alguna cosa. Això és el que sol passar amb l'estratègia del peix al cove.

Desenganyeu-vos, la llengua es una nena ostatge amb una pistola al cap.

Ens amenacen amb matar-la i quan cedim reculen. Però no ens tornen la nena! Segueix sota el seu poder de tal manera que poden fer-la servir sempre i tants cops com volen. Per aquesta raó te un valor tan gros per ells, perquè poden aconseguir el que vulguin i quan vulguin de nosaltres. 

No patiu pas, ningú no mata la gallina del ous d'or, però tampoc tenim massa ganes d'estar negociant segrestos cada dia. Oi que no? Doncs només hi ha una manera d'aconseguir salvar la llengua que és deixant a la nena totalment fora del control del segrestador, i d'això se'n diu tenir un estat propi.

Només amb un estat propi la llengua catalana serà socialment viable, de la mateixa manera que només amb un estat propi Catalunya serà econòmicament viable.