La nostra lluita té punts febles i punts forts. El principal punt fort és que l'enemic ha estat encegat i no pensa amb tota la lucidesa que caldria. Això no ho pot canviar i, encara menys en temps de pressa i dificultat. La nostra debilitat ha estat una letargia induïda per uns dirigents febles i un excés de bona fe i de confiança. Per fortuna, degut a la desmesura de la hostilitat rebuda, Catalunya ja ha despertat.
El darrer cop que hi va haver una sentencia es va mobilitzar la societat civil en el 10-J. Catalunya s'adonà que l'havien enganyat i que sense saber com, havia passat una dictadura feixista a una dictadura parlamentaria. No cal dir que la il·lusió es va esvair i els ulls es varen obrir de cop. Un estatut aprovat per 9 de cada 10 parlamentaris havia estat trinxat sense més explicació per els membres d'un tribunal que hi cap perfectament en una limusina.
Ara n'hi ha hagut una altra. Ara es veu que no tenim dret a formar a la nostra canalla amb la nostra llengua, que es anticonstitucional ensenyar en una sola llengua (com fan a la resta de l'Estat sense cap mena de problema).
Això és manà del cel! I el que ho fa especialment meravellós és que el compliment no depèn del polítics. Aquesta sentencia és molt fàcil d'incomplir. Com que se n'han adonat, ara diuen que a aquells que la incompleixin seran sancionats amb 1.500€. Com si això els donés el poder! Com si es podessin imposar una llei injusta per la força! Però resulta que la força no la tenen ells, la tenen els mestres. Imaginem-nos per un moment que intenten castigar a aquest col·lectiu i que com a reacció els mestres es planten i aturen les aules amb tot el que això suposa.
Sabeu per què es dona una ordre? Doncs perquè es compleixi. I sabeu que passa si una ordre és desobeïda? Doncs que el que la ha donat perd tota l'autoritat. Per aquesta raó s'apliquen els càstigs, però en aquest cas no el poden aplicar i Espanya ho sap, per això intentarà fer por, com sempre.
Què en podem concloure de tot plegat? Els responsables de preparar als nostres fills pel futur curiosament també tenen la clau de la independència i, per tant, del futur del nostre país. Això si, de cap de les maneres podem deixar-los sols, hem de estar amb ells i donar-los tot el suport.
Catalunya, fins la època franquista, era capdavantera en l'ensenyament. Recordo als avis, que eren mestres a Blanquerna, com se'ls entelaven els ulls quan em parlaven de com es va passar d'aquella època brillant a un període obscur de 40 anys. Ara estarien plens de joia en veure que el seu llegat serà l'inici de l'alliberament.
Si ho mirem bé tot casa milimètricament. La desobediència no només és una protesta puntual, també és fonamentalment un acte pedagògic de consciència nacional i dignitat individual. Un acte que acabarà d'obrir els ulls d'aquells que encara tenen algun dubte. Un acte que esperonarà a la resta de la societat a seguir el mateix exemple. Des d'aquest moment la societat catalana ha d'abandonar l'estratègia de cercar escletxes i interpretacions a la llei quan aquesta era clarament injusta. Així només s'aconsegueixen petites consessions però l'Estat espanyol manté sempre el control. Ara és moment d'enfrontar-s'hi de manera oberta i sense por, amb la força de la raó i la convicció. Ningú no ens aturarà. El control tornarà a ser on ha de ser i es destaparà la realitat; que Espanya no era més que un tigre de paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada